dilluns, 26 de setembre del 2011

Canvis!

Bé, he estat uns mesos desapareguda, i han estat uns mesos de reflexió, de pendre decisions, i empendre nous camins. El més immediat...comença i acaba aquesta nit. Aquesta és la última nit on vam començar a viure junts ell i jo, aquí van començar els nostres somnis, aquest va ser el nostre primer niuet. No només canviem de pis, sinó que canviem de barri. Torno als meus orígens, al que va ser el meu barri des que vaig néixer, i deixo un barri que m'ha acollit fent-me sentir que sempre hi havia viscut.
Anyoraré els meus veïns, la veïna del primer que sempre ha tingut una paraula carinyosa vers nosaltres, el C i en R, que tant m'han fet riure i que cada cop que veuen al nostre orellut hi juguen. Els "papis" del Max, un pastor alemany que només em coneix si vaig amb el Mai, als que he promès tornar a fer-los una visita, o a l'Àngel i la Mireia, que ténen la Nit, la millor amiga del Mai, i que han estat uns grans companys dels llargs passejos nocturns, i com no, trobaré en falta treure el cap pel balcó i veure el Mowai fent moneries per que el Mai li faci cas i la seva propietària rient, sempre he pensat que és una dona ben alegre! a la senyora de la pesca salada, bé, a ella i a les seves llegums, sempre al punt just de cocció. Al fruiter, al carnisser, als que porten l'estanc i que sempre ténen un premi pel Mai i un bon desig al fer la "loto". I com no! al Roger i a la Roser, uns encants amb tots els animals, inclosos els humans, sense ells no hagués tingut capses per la mudança! a través d'ells he conegut l'Anna, el Jaume, amb el seu desitjadíssim fill, el Dídac i la preciosa Duneta que fa gairebé un any que la van rescatar de la gossera. Al Miquel, la Júlia i en Guillem els veterinaris als que seguirem venint, amb la salut no s'hi juga!i les meves nenes de patch, que com més d'un cop he dit han estat una companyia "sanadora", i Marteta, marxo el dia del teu aniversari, ja no viurem a 7 minuts l'una de l'altre, però la nostra amistat ve de tant lluny que 4 parades de metro no la refredaran! i així una llarga llista de persones que han fet que em sentís com a casa....clar que no tothom és simpatiquíssim, però a la balança hi guanyen les persones encantadores que ens han acompanyat durant aquests anys!
I què dir del que ha estat el nostre pis...cada raconet hi té una història, hem viscut molt intensament aquests últims anys, hem fet sopars multitudinàris amb els amics, i també n'hi hagut d' íntims a llum velada mirant-nos als ulls...hem rigut, gaudit i plorat, aquí hauria d'haver viscut el nostre fill Jan... però sobretot, hem estat feliços, per què després d'aquests 6 anys, el que realment compta i suma, som NOSALTRES, ell i jo, tant se val on visquem, més gran o més petit, més cèntric o com diu un bon amic a les "rodalies", el que importa és que demà dormiré a un barri diferent, a un pis que no és aquest, però, quan acluqui els ulls per dormir serà a ell a qui vegi al meu costat. Ara toca anar a dormir, demà serà un dia llarg, ple d'emocions i de feina de la bona, però ho fem amb una clara intenció, la majoria la sabeu, però...sshshsh...guardeu-nos el secret.
Bona nit Eixample, que demà direm Bon dia Sant Andreu!