divendres, 25 de febrer de 2011

CATS!

Bon dia!

A la primera entrada us vaig ensenyar el nostre pelut, i és que els animalons sempre han estat una constant a la meva vida, encara puc veure el nostre primer gos,el "Trobat", un pastor alemany preciós, que un veí va trobar abandonat a la carretera tot malmès, o la primera gata, la "Tobarich" (amic en rus, el meu pare li encanta el país soviètic!), i des d'aleshores, els nostres animals han format part de la nostra vida i anècdotes, sempre han estat un membre més de la família. Bé, al que anava, m'encanten els gats, i els meus pares en ténen 3, el Tati, el Roc, i el Ros.

El de més lluny, el Tati, el Roc i el Ros



 La meva germana Roser, és una enamorada d'ells! Així, que els hi vaig regalar a les meves germanes i a la meva cosina Kelly (que també té una gata preciosa, la Bella) uns gatets fets en patch, què us en semblen?? Són molt i molt senzills de fer, el negre, va quedar una mica "guerxo" pobret!!


Espero que us agradin! Animeu-vos a fer-los són molt senzills!

dijous, 24 de febrer de 2011

Gràcies per rebuda, i per obrir boca, detallets en patch

No m'esperava aquesta rebuda, tan sentida! Gràcies pels vostres comentaris!!
Ja us he dit que fa un temps que em vaig aficionar al patchwork (gràcies a totes les que feu "Trossets de patchwork"  www.patchworktrossets.blogspot.com   !), i aquest nadal passat, em feia il.lusió fer un detall per les persones que m'envolten, són detallets, què us semblen??


Maduixetes tilda amb espígol

Aquestes maduixetes les vaig fer per les dones de la família, el patró el vaig treure del llibre "labores decorativas para la casa"



Cors Tilda per les cosines


  Aquests cors també els vaig farcir d'espígol i floca, i porten una cinta per poder penjar-los.



Estrelles

Aquestes estrelletes les vaig regalar als nois de la família, i bé podien anar a l'arbre o als armaris.

Espero que us hagi agradat!

dimecres, 23 de febrer de 2011

Primera entrada, per a mi, tan especial

Benvinguts aquest petit espai tan meu, i que espero que també sigui un bocinet de vosaltres.
 Fa gaire bé 1 any, el nostre fill Jan ens va deixar, es va posar malalt dins el meu ventre, i finalment no va poder ser, van ser 6 mesos junts, meravellosos, els millors de la nostra vida.
Des de la seva pèrdua, em vaig sentir en un espiral de dolor, d'impotència, ràbia, i una part de nosaltres es va morir amb el nostre fill. Ara comencem a aixecar el vol, de mica en mica, sense perdre l'esperança d'un futur millor, amb el saber, de sentir-nos estimats per la nostra família, amics, d'haver conegut persones fantàstiques( sobretot les meves nenes del SP) , i haver tocat tan fons com és possible.
Degut a aquest dolor, em vaig deixar endur per la desesperació, l'apatia, i els dies em passaven sense fer res, simplement deixava que els minuts, les hores, els dies i els mesos passéssin sense més.
El padrinet del nostre fill i la seva dona ens van regalar, el nostre 4 potes, el Mai, un trasto pelut, que m'ha donat una part de vida, recordo que els primers dies, cada cop que plorava, ell també ho feia, i aleshores l'abraçava, i el dolor es mitigava, i així a poc a poc, vaig començar a sortir, el Mai, tenia les seves necessitats!!!
En un d'aquests passejos, vaig descobrir, el que ha estat la meva afició des d'aquell dia, vaig passar per davant de la botiga "trossets de patchwork", aquí teniu l'enllaç al seu blog : patchworktrossets.blogspot.com  i em vaig aficionar, i fins avui, sóc una principiant, però principiant amb ganes d'aprendre!

En aquest bocinet meu de vida, us mostraré el que vaig fent dia a dia, el nostre camí, fins arribar a tornar ser pares, un camí que sabem que no serà planer. Un camí agafada de la mà del Xavi (el meu company, amic, pare dels meus fills, i el que ha estat el meu flotador durant tot aquest temps), els meus pares, que per a mi són un exemple a seguir de bondat, d'estima cap a les seves filles, i que sempre han estat al meu costat de la manera en com jo els necessitava. La mare del meu home, que es troba junt al meu fill i sé que vetlla per ell, les meves germanes,Roser i  Jordina, que encara que són les meves petites m'han demostrat que són molt GRANS, Domi, l'ànima bessona del meu home, sempre present. I una infinitat de persones que ens envolten, tiets, cosins, amics, companys....però hi ha una persona que per a mi, és tan important com la meva mare, i és la meva Iaia Rafi, és la única que em queda, és la persona, que més més m'il.lumina, per la seva sabiesa, per la transparència de les seves paraules, per tots els moments que hem viscut plegades, per que sempre ha estat una lluitadora, i per que en aquest últim any ha estat la meva ombra, no m'ha deixat sola un sol moment.

No vull resultar pesada, espero que visiteu aquest espai i que em deixeu els vostres comentaris, els blocs es nodreixen d'ells! Us deixo una foto de família!

I finalment, aquest bloc és dedicat als fills no nascuts, al meu i els de tantes dones meravelloses que m'han acompanyat durant aquest camí, i que seguirem plegades algunes en busca del nostre somni, altres gaudint ja dels seus fills, per vosaltres: Jan, Martí, Emma, Helena....i tants angels més que ens cuiden junt amb les persones que un dia van marxar.