dijous, 22 de desembre del 2011

Coixí per les aliances de noces

Que oblidadet que tinc el bloc!!! i no serà per què no faci cosetes en patch!! però ja us vaig dir que tenia quelcom entre mans, que si tot va bé en breu us podré explicar amb pèls i senyals, només cal esperar fins a cap d'any!! Quins nervis!! Bé, del que anava l'entrada d'avui, el germà del meu home es va casar ja fa casi 2 mesos, el temps passa volaaaant!!!! i els hi volia fer un detallet tan a ell com a la seva dona, i se'm va ocòrrer fer un coixinet per les aliances, ella em va dir que el vestit era en color or i blanc...i vaig estar buscant les robes i el resulat és aquest, molt senzillet, però a vegades, les coses senzilles són més boniques,no?? Des d'aquí desitjar tota la felicitat que voldria per a mi als estrenats nuvis!!! Espero que us agradi.  Ben aviat tindreu molt bones notícies!!


dimecres, 16 de novembre del 2011

Regalets per un Amic Invisble

Bon dia!!! tot i que plujós!! Aquest estiu vaig participar en un Amic Invisible i tenia pendent d'ensenyar-vos les manualitats que vaig fer, la meva AI és una noia molt dolça que ara no està passant gaires bons moments, i li volia fer quelcom que li fés força il.lusió, igual que als seus fills que són uns bombonets!!Ella és una fan de la cultura nipona, a la seva nena li encanten les fadetes, i com no el color rosa i lila, i el seu petitó encara és massa peque per tenir gustos definits! Així que els vaig fer aquests regalets, que quan els van obrir es van posar tots molt contents, que és del que es tractava!


Porta-claus

Guarda mocadors de paper

bosseta per el berenar

bolso amb una fadeta

divendres, 4 de novembre del 2011

Regal per 2 grans dones

Aquesta entrada ve amb força retràs, ja que el passat dia 24 va ser el sant de les 2 dones que més m'estimo, la meva iaia i la meva mare. Però, vaig molt enfeinada fent coses per un nou projecte molt important, de fet el meu projecte vital, el més important de la meva vida, quan arribi el moment, us ho explicaré amb tot luxe de detalls...
Doncs, bé, al que ens ocupa, en aquesta entrada, com tinc poc temps, els hi vaig fer només un detallet. A la iaia li vaig fer una estovalla petita per quan anem els néts a berenar, així s'estalvia haver de posar les estovalles que ocupen tota la taula.

El vaig encoixinar a màquina, i tot i que no va quedar perfecte, crec que per ser autodidacta, no ha quedat tant malament!!!

I a la meva mare li vaig fer una funda pel mòbil, que la que duia estava demanant a crits la jubilació!!




Fins la propera entrada que espero sigui ben aviat!!

dilluns, 26 de setembre del 2011

Canvis!

Bé, he estat uns mesos desapareguda, i han estat uns mesos de reflexió, de pendre decisions, i empendre nous camins. El més immediat...comença i acaba aquesta nit. Aquesta és la última nit on vam començar a viure junts ell i jo, aquí van començar els nostres somnis, aquest va ser el nostre primer niuet. No només canviem de pis, sinó que canviem de barri. Torno als meus orígens, al que va ser el meu barri des que vaig néixer, i deixo un barri que m'ha acollit fent-me sentir que sempre hi havia viscut.
Anyoraré els meus veïns, la veïna del primer que sempre ha tingut una paraula carinyosa vers nosaltres, el C i en R, que tant m'han fet riure i que cada cop que veuen al nostre orellut hi juguen. Els "papis" del Max, un pastor alemany que només em coneix si vaig amb el Mai, als que he promès tornar a fer-los una visita, o a l'Àngel i la Mireia, que ténen la Nit, la millor amiga del Mai, i que han estat uns grans companys dels llargs passejos nocturns, i com no, trobaré en falta treure el cap pel balcó i veure el Mowai fent moneries per que el Mai li faci cas i la seva propietària rient, sempre he pensat que és una dona ben alegre! a la senyora de la pesca salada, bé, a ella i a les seves llegums, sempre al punt just de cocció. Al fruiter, al carnisser, als que porten l'estanc i que sempre ténen un premi pel Mai i un bon desig al fer la "loto". I com no! al Roger i a la Roser, uns encants amb tots els animals, inclosos els humans, sense ells no hagués tingut capses per la mudança! a través d'ells he conegut l'Anna, el Jaume, amb el seu desitjadíssim fill, el Dídac i la preciosa Duneta que fa gairebé un any que la van rescatar de la gossera. Al Miquel, la Júlia i en Guillem els veterinaris als que seguirem venint, amb la salut no s'hi juga!i les meves nenes de patch, que com més d'un cop he dit han estat una companyia "sanadora", i Marteta, marxo el dia del teu aniversari, ja no viurem a 7 minuts l'una de l'altre, però la nostra amistat ve de tant lluny que 4 parades de metro no la refredaran! i així una llarga llista de persones que han fet que em sentís com a casa....clar que no tothom és simpatiquíssim, però a la balança hi guanyen les persones encantadores que ens han acompanyat durant aquests anys!
I què dir del que ha estat el nostre pis...cada raconet hi té una història, hem viscut molt intensament aquests últims anys, hem fet sopars multitudinàris amb els amics, i també n'hi hagut d' íntims a llum velada mirant-nos als ulls...hem rigut, gaudit i plorat, aquí hauria d'haver viscut el nostre fill Jan... però sobretot, hem estat feliços, per què després d'aquests 6 anys, el que realment compta i suma, som NOSALTRES, ell i jo, tant se val on visquem, més gran o més petit, més cèntric o com diu un bon amic a les "rodalies", el que importa és que demà dormiré a un barri diferent, a un pis que no és aquest, però, quan acluqui els ulls per dormir serà a ell a qui vegi al meu costat. Ara toca anar a dormir, demà serà un dia llarg, ple d'emocions i de feina de la bona, però ho fem amb una clara intenció, la majoria la sabeu, però...sshshsh...guardeu-nos el secret.
Bona nit Eixample, que demà direm Bon dia Sant Andreu!

dijous, 19 de maig del 2011

I Trobada de Beagles Catalunya

Doncs si! diumenge passat es va poder fer realitat la primera trobada de beagles Catalunya, gràcies al Benito, l'Andrea i la Núria que ho van fer possible.
Ens vam trobar al Club de l'amic del Gos www.clubamicdelgos.com  , a Igualada, ens van deixar les instal.lacions de manera gratuïta. La trobada va començar a les 9.15 del matí i ens vam reunir més de 40 beagles! Només arribar i aparcar, ja ens va quedar clar que sí era una trobada de beagles, ja que el seu lladruc no dóna lloc a confusió, a Gran Bretanya (són originaris d'aquest país) se'ls coneix amb el sobrenom de "singing beagles".



A més a més, els organitzadors, van aconseguir "sponsors" que ens van regalar un munt de pinsos, juguets, sabons i un munt de cosetes més, si us hi fixeu a la foto següent hi ha moltes bosses a terra, doncs tocava a 2 per gos, imagineu-vos la feinada que van tenir per organitzar-ho!




Els nois del club ens van preparar uns entrepans i unes begudes per esmorzar mentre feiem la primera presa de contacte,  i els organitzadors ens explicaven el planning del dia.






 aquí vam fer la GRAN DESCOBERTA, vam trobar un germà del Mai, l'Oddie, i ens en vam donar compte per que són igualets, i per que després de xerrar i xerra, vam descobrir que eren del mateix caçador que ens el va regalar!!

els 2 germans l'Oddie i el Mai


Després vam coemnçar un circuit d'activitats i el nostre Mai ens va  sorprende, ja que va fer toootes les activitats!! aquí en teniu la mostra:











 I després temps d'esbarjo, van estar més d'una hora i mitja a "su libre albedrío"







Després la festa va continuar, i es van sortejar varies cosetes, i vam tenir la sort que ens va tocar un lot de productes de la botiga www.thepetshopboys.es

 I com no, us deixo una foto dels germanets, són ben iguals, eh!!!



La foto final de família:






La trobada va continuar amb un dinar de germanor, però nosaltres no hi vam poder anar....a la propera segur que hi anem!!
I per acabar vull tornar a donar les gràcies a els organitzadors, que es mereixen un 10! i al http://www.clubamicdelgos.com/  , i us animo a que us en feu socis, és un club molt maco, molt acollidor, i de debò molt econòmic!

diumenge, 15 de maig del 2011

Primera vànova, per la iaia!

Ja sé que fa temps que no actualitzo, però amb la tornada a la feina, els dies s'em fan curts i no sé estirar més les hores! vaig cosint al tren, camí del treball, i per les nits tallo les robes que al dia següent cosiré al tren! així, que com tinc varies coses a mitges, us ensenyaré el primer "gran" projecte que vaig fer, el regal d'aniversari de la meva iaia, això va ser al novembre del passat any. Us deixo les fotos de la vànova, espero que us agradi, a ella li va encantar, només puc dir que per ser la primera, m'en sento contenta del resultat!
















dimarts, 26 d’abril del 2011

porta-entrepans i porta-coberts

Com cada dia dino a la feina, vaig començar a pensar com dur de manera més còmode els coberts, i els entrepans del berenar (si, sí, bereno com els nens!!!), i navegant pel forum del SP, en parlaven, i vaig agafar aquesta tan bona idea, però canviant el velcro per unes betes, i el resultat és aquest:


Aqui plegadets

el porta-entrepans obert

El porta-coberts

Em falta acabar el porta-plàstics, quan l'acabi us l'ensenyo. La roba, té un significat especial, de lluna de mel vam anar a Hawaii, i en quant vaig veure aquesta roba amb les flors hawaiianes, no hi va haver dubte,me la vaig endur en tots els colors que tenien!!! Així, quan estigui cansada de la feina, en mirar-ho em recordaré d'aquell fantàstic viatge, us deixo una foto d'aquestes flors tan i tan boniques, les plumeries i que fan tan olor!!!!!aix...em sembla sentir encara la brisa suau al capvespre...

dilluns, 25 d’abril del 2011

Pascua

Ja s'ha acabat la Pascua, i amb ella les meves vacances... : (
I aquests últims dies hem anat força atrafegats fent mones, pa de sant jordi, fent bossetes de berenar i pintant! (en realitat només el rebedor!)

pa de sant jordi de quilo i mig!




El Xavi em va regalar una rosa que em va comprar a Murano (hem estat uns dies a Venècia, a veure si m'animo i faig una entrada!), i els meus pares un roser de piti-miní, que olora de bé!!!
rosa de Murano

les roses que em van regalar els meus pares



Us deixo unes fotos d'aquests dies, del que estic més orgullosa és de la bosseta del berenar de la meva fillola. Espero que us agradi!




Ah! i no s'hi val criticar, que les mones semblen de pa sucat amb oli però estaven boníiiisimes!!jejejeje!



dimecres, 20 d’abril del 2011

Íria!

Íria és el nom triat per uns bons amics per la seva nena, que ja està  a punt de néixer, i que tots tenim moltes ganes de veure. I com ja me l'estimo, tant com a la seva mare,li vaig voler fer un detallet de naixement, i de cop i volta me la vaig imaginar embolcallada en una vànova, i així va ser que m'hi vaig posar. A mi m'agrada força com a quedat, i a la feliç mare semla que també li va agradar força. No m'ha donat temps d'encoixinar-la, així que li he fet uns nusos, li he cosit uns botons i li he encoixinat 6 estrelles. Espero que us agradi!

detall dels teixits, tots de Trossets de pacthwork
La vànova estirada, aix que se li veuen arrugues!!
Detall del biaix i un dels nusos
una estrella encoixinada
Un dels 4 botonets, un a cada cantonada

dilluns, 4 d’abril del 2011

Foulard de primavera

Els que em coneixen saben que m'agraden molt les robes i els complements colorits...i fa un parell de setmanes vaig cambiar d'ulleres,que ja tocava! i aquest cop les triades han estat d'un blau cel per fora i lilós per dins, i com sempre de pasta, tamany junior (tinc un capet més aviat petit!). I si hi ha una cosa que m'enduc sempre vagi on vagi és un foulard, i m'en vaig adonar que no en tenia cap de color blau...així, que vaig agafar un parell de teixits que tenia rondant, i  tatxán! aquí teniu el resultat:



Fan bona parella les meves ulleres i el foulard, eh!!







Aquí ja el duc posat

A mi el que més m'ha agradat és que ha estat mooooolt fàcil de fer. He utilitzat les cintes adhesives per fer vores, i l'he rematat amb punt de festó, i les borles amb punt amagat, un 3 i no res!! i baratet, baratet!!