Regalets que han marxat a Vancouver

Les ganes de menjar-se el món s'han endut la meva gran amiga cap a Vancouver, i a mi m'ha deixat orfe d'amiga i de la complicitat que fa que amb només mirar-nos saber que la una està pensant el mateix que l'altra. Però, gràcies a la revolució tecnològica i a les matinades que faig (per coincidir en horaris), xerrem cada setmana i la nostra amistat no se n'ha ressentit pas. 
Doncs abans que marxés li volia fer un detallet, per què són això uns detallets per endolcir la despedida a duo que vam fer. 
Li vaig triar aquesta tela gris que em va enamorar aquest estiu, i que utilitzat tantíssim. Li vaig fer un porta-passaport, una fundeta per el mòbil, i una bosseta ben petita per dur el que ella vulgui, amb l'emoció de la nit, se'm va passar fer-li foto a aquesta última...
Li van agradar molt... ara ja queda una miqueta menys per què torni, però, vindrà amb el sac ben carregat d'històries, vivències que al explicar-me les serà una mica com si jo ho hagués viscut. T'esperem!