dimecres, 23 de febrer del 2011

Primera entrada, per a mi, tan especial

Benvinguts aquest petit espai tan meu, i que espero que també sigui un bocinet de vosaltres.
 Fa gaire bé 1 any, el nostre fill Jan ens va deixar, es va posar malalt dins el meu ventre, i finalment no va poder ser, van ser 6 mesos junts, meravellosos, els millors de la nostra vida.
Des de la seva pèrdua, em vaig sentir en un espiral de dolor, d'impotència, ràbia, i una part de nosaltres es va morir amb el nostre fill. Ara comencem a aixecar el vol, de mica en mica, sense perdre l'esperança d'un futur millor, amb el saber, de sentir-nos estimats per la nostra família, amics, d'haver conegut persones fantàstiques( sobretot les meves nenes del SP) , i haver tocat tan fons com és possible.
Degut a aquest dolor, em vaig deixar endur per la desesperació, l'apatia, i els dies em passaven sense fer res, simplement deixava que els minuts, les hores, els dies i els mesos passéssin sense més.
El padrinet del nostre fill i la seva dona ens van regalar, el nostre 4 potes, el Mai, un trasto pelut, que m'ha donat una part de vida, recordo que els primers dies, cada cop que plorava, ell també ho feia, i aleshores l'abraçava, i el dolor es mitigava, i així a poc a poc, vaig començar a sortir, el Mai, tenia les seves necessitats!!!
En un d'aquests passejos, vaig descobrir, el que ha estat la meva afició des d'aquell dia, vaig passar per davant de la botiga "trossets de patchwork", aquí teniu l'enllaç al seu blog : patchworktrossets.blogspot.com  i em vaig aficionar, i fins avui, sóc una principiant, però principiant amb ganes d'aprendre!

En aquest bocinet meu de vida, us mostraré el que vaig fent dia a dia, el nostre camí, fins arribar a tornar ser pares, un camí que sabem que no serà planer. Un camí agafada de la mà del Xavi (el meu company, amic, pare dels meus fills, i el que ha estat el meu flotador durant tot aquest temps), els meus pares, que per a mi són un exemple a seguir de bondat, d'estima cap a les seves filles, i que sempre han estat al meu costat de la manera en com jo els necessitava. La mare del meu home, que es troba junt al meu fill i sé que vetlla per ell, les meves germanes,Roser i  Jordina, que encara que són les meves petites m'han demostrat que són molt GRANS, Domi, l'ànima bessona del meu home, sempre present. I una infinitat de persones que ens envolten, tiets, cosins, amics, companys....però hi ha una persona que per a mi, és tan important com la meva mare, i és la meva Iaia Rafi, és la única que em queda, és la persona, que més més m'il.lumina, per la seva sabiesa, per la transparència de les seves paraules, per tots els moments que hem viscut plegades, per que sempre ha estat una lluitadora, i per que en aquest últim any ha estat la meva ombra, no m'ha deixat sola un sol moment.

No vull resultar pesada, espero que visiteu aquest espai i que em deixeu els vostres comentaris, els blocs es nodreixen d'ells! Us deixo una foto de família!

I finalment, aquest bloc és dedicat als fills no nascuts, al meu i els de tantes dones meravelloses que m'han acompanyat durant aquest camí, i que seguirem plegades algunes en busca del nostre somni, altres gaudint ja dels seus fills, per vosaltres: Jan, Martí, Emma, Helena....i tants angels més que ens cuiden junt amb les persones que un dia van marxar.

20 comentaris:

  1. Ai nena, m'has fet plorar... Ja vaig llegir la teva història al SP i me va impactar molt. Però veig que ets una dona valenta i amb ganes d'aconseguir el teu somni... i ho aconseguiràs, no ho dubtis!!

    Molts petons!

    ResponElimina
  2. No te digo nada porque lo sabes todo. Me encanta!Nos encanta!
    we love u
    Los wii

    ResponElimina
  3. T'estimo Cristi. Ja saps on sòc i on sempre estaré per el que necessiteu o vulgueu ^^

    ResponElimina
  4. Cristina em fa molt content haver llegit tot aixo i veure que ben aviat les coses canviarán i sobretot desitjarte la felicitat absoluta per tu i el Xavi. Molts Records a tots!
    Un peto inmnens!

    ResponElimina
  5. Ostres m'has emocionat, coneixia per sobre la teva història. Jo vaig tenir un abortament (no com el teu cas) i em vaig enfonsar, i ara tinc un nen preciós, no et desanimis i aixeca't, el teu cos i el teu cap ho necessiten per preparar-se per aquest camí. I mentres tant ves fent aquestes cosetes tant boniques que ens ensenyes. Un petó molt gran, i ja saps on som.

    ResponElimina
  6. Hola, t'he trobat a traves del blog de la Bet (cami d'africa), jo també volto per el sp, no se qui ets ara :P .
    Una abraçada molt forta. Molts d'anims, son moments molt durs els d'una perdua així...bé poques paraules trobo ara.... molts d'anims i amunt, sempre amunt Cristina.

    ResponElimina
  7. Hola guapisima!
    pocas cosas te puedo decir, solo que nos tienes para lo que haga falta y ya sabes donde encontrarnos. Muchos besukiss. Tarma

    ResponElimina
  8. Hola bonica... la veritat és que els entrabancs ens fan forts i ens fan créixer... això ens ha de consolar. Ja sé que és molt fàcil dir-ho "des de fora", però les paraules són totes lesa rems que tinc en aquest moment per enviar-te milions d'ànims i abraçades...
    Ens anem torbant pels blocs i pel SP.
    No defalliu!!!!

    ResponElimina
  9. Dia rere dia, tots els que estem al teu voltant podem veure com et vas fent forta, malgrat tot allò que mai t'hauria d'haver passat. Ets d'aquelles persones a qui has d'admirar.
    Gràcies per poc a poc anar sortint de l'espiral, t'estimo germaneta, i sempre, sempre, estaré al teu costat incondicionalment.

    ResponElimina
  10. Quina plorera.... com sempre em quedo sense paraules, ets tan valenta! M'alegra molt anar sabent cosetes de tu, seguire aquest blog!!!

    ResponElimina
  11. Cris carinyo,ja veurás com al final tot sortirá be,saps que per nosaltres sempre has sigut una juliera i aqui estarem al teu costat sempre,igualment em tindrás per aqui,sempre es bo tindre un reconet.molts petonssss

    ResponElimina
  12. Hace poco que nos conocemos..pero cada día me sorprendes y emocionas un poquito más. Eres muy grande Cris! Pronto dareis una gran noticia, seguro que si! BRAVO POR TU BLOG!! ADELANTE!! Un achuchon enooorme. Sin

    ResponElimina
  13. Teniu el més important a la vida, que es el tenir-vos el un a l'altre i el amor que us teniu i us demostreu cada dia.
    No sé si sempre he pogut i/o sabut estar tan present com voldria pero el que si que se es que vosaltres esteu molt presents a la meva vida.
    US ESTIMO MOLT
    Gràcies per compartir tot amb nosaltres

    ResponElimina
  14. Un molt bon principi per un gran blog !!!! espero veure-hi coses precioses i molt bones noticies algun dia !!! ja veuras com si, endavant valenta !!!

    ResponElimina
  15. Bonica ja veus que aquest era un bloc molt i molt esperat! Volem seguir veient les teves manualitats i veient com et fas dia a dia més forta i valenta, i ser al teu costat també en els moments que t'entrebanquis (esperem que no n'hi hagi!!!)
    Una bona noticia ens farà a tots molt feliços, però no hi ha res millor que veure't tirar endavant!
    Molts petons i moltes manualitats!

    ResponElimina
  16. Hola guapíssima! sóc la marta_mum, avui he descobert el teu nou blog, i ja me n'he fet seguidora! M'encanta la foto de les cintes i el nom del blog, i m'agrada veure i seguir gent valenta, com tu que ens serviu d'inspiració.
    Les manualitats són la millor teràpia natural.

    petonets!

    ResponElimina
  17. I amb mi tens la seguidora numero 20!!!

    Quina entrada tant bonica i emotiva per obrir el primer post d'un gran blog. De ben segur que anirem trobant-ne mes que ens faran sentir moltes emocions. Gracies per compartir les teves cosetes i molts anims per recorrer aquest cami que de vegades sembla taaaan llarg. Sort de la maquina de cosir que ens ajuda passar les estones dificils i poder fer coses productives!
    Una abrac,ada ben gran. Ens anirem llegint!

    ResponElimina
  18. Benvinguda Cristina!
    M'ha emocionat molt tot el que has escrit, no en sabia res, et desitjo el millor i que tiris endavant tal com ho estas fent, amb l'ajuda de tots els que t'envolten i les/els que estem per aquí al SP.
    Ja fa dies que segueixo el teu blog, i no trobava els teus treballs, avui ho he entés tot, i m'agraden molt els gatets i els cors per penjar també, hi tens trasa!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  19. He arribat per casualitat; m'ha emocionat molt la vostra història. Les teves paraules són dolces i boniques, així com els teus treballs! n'he vist poquets , però m'han inspirat molt! segur que ens deleitaràs amb molts! jo també soc una gran amant del gats, els animals en general i m'ha fet gràcia llegir que vols convertir un espai en el racó de les manualitats. Seguiré tots els teus passos!

    ResponElimina
  20. Hola guapi!!!

    Tant tu com el Xavi ja sabeu que us estimo molt, que teniu tot el meu suport. Evidentment ja saps el que penso sobre tot això, per desgràcia ho puc entendre molt bé, així que només puc dir que és admirable la teva fortalesa (tot i que les dues sabem el que hi ha a dins) i que estic al teu costat!! Avui és una data especial,... es l'aniversari més trist del món,... però allò que veu viure junts no t'ho treu ningú!!!
    Des de la meva humiltat... dir-te que penso (i ja t'ho he dit moltes vegades) que ho estàs fent...no bé... EXTRAORDINÀRIAMENT BÉ!!! Molts petonets als dos, bé... al Mai també (tot i que ja saps que els animals no son sant de la meva devoció).

    T'estimo!!

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva!