dimarts, 8 de març de 2011

8 de Març 2010

Fa exactament 1 any, va ser un dia que molta gent recordarà com la gran nevada a Barcelona...jo la vaig viure des d'una altre perspectiva....no la vaig veure des de casa, no la vaig gaudir, ni tan sols la puc casi recordar...només recordo el fred que sentia dins meu, l'angoixa, el tràfec dels metges, la mirada compassiva de les infermeres, les paraules amables i plenes de tristor dels que m'envoltàven, totes les dones embarassades que veia, i que em recordaven que el que elles tenien, és el que jo anava a perdre. Tinc una imatge:

Aquesta és la imatge que tinc grabada a la meva retina, és el recinte de la maternitat, segurament una de les imatges més tristes de la meva vida, des d'aleshores res a tornat a ser el que era, uns dies més tard naixia sense vida ja, el nostre fill. Seguiré amb aquesta imatge a la retina, però de mica en mica començo a veure la neu fondre's...

4 comentaris:

  1. Una abrac,ada molt forta guapa. Aviat ens ensenyaras una imatge que et fara molt felic,.

    ResponElimina
  2. Nunca dejarás de recordar ese día, para mi han pasado 4 años y medio desde el día que nació mi hija Maria, y cada año, ese día, lo pasamos solos mi marido y yo, en su honor.
    Lo que si te puedo decir ... es que cada año duele menos.

    ResponElimina
  3. He arribat al teu blog per causalitat i després de llegir-te no podía tancar sense unes paraules. En la teva primera entrada d'aquest blog m'has emocionat, mas arribat al cor, perqué jo, de manera diferent, després d'una infinitat de tractaments de fertilitat també se lo que és plorar al fillet perdut que tan desitgem. Al juliol va fer un any del ultim fracasat tractament i després d'una etapa enfosadeta, ara tornem a somriure amb l'esperança del nostre petit somni, que ara vindrá desde russia.
    molts anims i ha continuar fer cosetes que s'et donen la mar de bé!!!!

    ResponElimina
  4. Hola, mucho animo y desde el corazon un fuerte abrazo, Jan, os está viendo, necesita saber que estais bien, que le echais de menos pero que seguis adelante, porque sois unos luchadores y no olvidar que seguis siendo un ejemplo para él.
    Os mando todo lo mejor desde El Escorial

    ResponElimina

Gràcies per dir la teva!